TALLER DE METEOROLOGÍA

Núvols 

Aquet experiment es el primer, i el últim del apartat dels núvols… el experiment es tractava de de  posar dins de una ampolla, aigua i alcohol, i quan li comences  a ficar pressió, es va omplin, i el efecte que fa es que quan li treus la vàlvula, explota, i fa una especia de núvol dins de la ampolla, que va surtin. I aquet efecte es fa, perquè el alcohol quan lo toques se sent humit, i segons destres ja no tens res, perquè se evapora molt ràpid, i quan li dones pressió el alcohol se converteix en gasos, i després es condensa i es fa un núvol. 

La humitat

El primer experiment de aquet apartat, es la llauna que sua... aquet experiment es tracta de que, a dins de una llauna poses gel i sal, i el que farà es anar-se desfent, poc a poc, i la llauna per fora es vera humita, con si estesi suant, però aquella aigua no es salada, perquè aquesta aigua es la que agafa del ambient, però el aigua que esta dins de la llauna no esta traspassant la llauna.

 El segon experiment es el de la pinya que es obre i esta tanca... el experiment es tractava de posar una pinya dins de un bol amb aigua, i la reacció que ha de fer, es que la pinya abans de posar-la al aigua esta oberta, dons el que passarà serà que se tancarà la pinya. I tot allò passa gracies a la humitat que fa que es obri o es tanqui, la pinya.

La temperatura

El primer experiment es el de la capsa màgica... es tractava de que tu encens una espelma, i la posaves dins de una capsa amb dos forats, un dalt, i un altre abaix. I després encens una altre espelma, i l’ acostes a el forat de abaix, i el foc se anirà cap a dins de la capsa, i si després la possés en el forat de dal, el foc anirà cap a fora. Això passa es perquè el aire calent no pesa res, i el que fa es anar-se cap a dal.

El segon experiment es el de la llauna saltarina... El professor a posat en un plat, amb una miqueta de aigua i una llauna de refrecs, amb un encenedor, el va posar molt a prop de la llauna, i la llauna al escalfar-se molt, el movia. Te aquesta reacció, es per que al escalfar-se moltíssim, te que fer que surti el aigua, i per allò va saltant o movent-se.  

El anemómetro

Van quedar una companya (anomenada Júlia) i jo, per fer el nostre anemòmetre, se ens ha complicat un part de vegades, i el un moment va aparèixer la meva mare, que sempre te la solució per a tot, i ens ha dit que busquessin per internet un anemòmetre casolà, i van anar a buscar els materials, i a començar el experiment.

Es una mica diferent, al que ens hi havia ensellat el professor en una pagina, però aquet era mes fàcil, que funcioni es una altre cosa.

Van utilitzar escuradents llargs, gots de plàstic i una pistola de silicona. I van a començar a fer el proses. Primer fer la base, per poder sostenir el quatre gots, després un escuradents per poder fer-lo parar, i per últim un got, abaix per poder sostenir-lo , i que no es caigués.

 Però ens la van passar molt bé fent el experiment!!

El vent

Els primer experiment es el dels vents giratori... aquet experiment es tracta de que la terra gira de una sola direcció, però quant es tracta del vent, es molt diferent. En el hemisferi nord, el vent ve, de la banda esquerra, en canvi a l'hemisferi sud, el vent ve de la part dreta. I el professor ens lo ha explicat, amb una pilota de tennis, va posar una “N” de nord, i una “S” de sud, a cadascuna de les bandes, i va posar dues fletxes, cadascuna gira per a un costat, i això representa de on ve el vent de cada hemisferi. A nosaltres ens va costar una miqueta entendre-ho, però al final, termina sent una cosa molt  curiosa. 

El segon experiment es el de la ampolla... consisteix, que a una ampolla tenint que fer-li un forat amb una agulla, després tapar-lo amb zel, i ficar-lo dins de el refrigerador sense tap, esperen una mitja horeta, i després el treuen, i li posen el tap, i el deixen reposar fora, una mitja horeta, i després de passar tot aquet trajecte, tenint que posar però on esta el zel, a prop de la teva boca, i sentiràs un vent fresquet. Això significa que el experiment fa que surti aire fred.

El tercer experiment es el de la maquina de vent... aquet  experiment consisteix en que, quant tu posis un fil per la part de dalt de el refrigerador, entrarà cap a dins, en cavi si el posen abaix, el fil anirà cap a fora. I  això succeeix perquè el vent ha de entrar i sortir per algun lloc. 

Pressió atmosférica

Es mouen sense tocar es el primer experiment... el professor va posar un munt de palletes damunt de la taula, i damunt de les palletes, unes llaunes, una a cada costat. I  ens posen davant, amb una palleta, de un costat a la teva boca, i del altre en mig de les llaunes. I el efecte que va a fer, es ajuntar-se, con la pressió del aire. A mi me ha impressionat moltíssim, la reacció que van fer les dues llaunes, perquè no me el esperava.

La força de la pressió, es el segon experiment... per fer aquet experiment, tenien que posar alcohol a un cotó, i amb un encenedor, prenen el cotó amb foc i el posen dins de un gerro, per fer foc i ràpidament, posen a la boca del gerro, un ou bullit. I el efecte que va ha fer, es enfonsar-se pot a pot, per el seu coll petit, i al terminar de baixar va explotar, per el foc. No us espanteu, perquè no va passa res, el ou va explotar dins el gerro, i el foc estava tancat i no iva a passar res. Però igualment, es mes recomanable, no fer aquets experiment a les seves cases. I això va passar, per la pressió, i si us quedeu con la intriga de perquè, necessitaven el foc, per sacar el 20% del oxigen, i perquè pugues enfonsar-se el ou.

En totes direccions, es el tercer experiments. Aquet experiment es tractava de posar en un got aigua, i un tap, per damunt, i el voltegem, sense que se caigui el aigua, i li quiten les mans, per la part de el tap, i no es caurà, per la pressió, perquè el estat del aigua es molt diferent a el estat del aire i no es caurà. La primera vegada va sortir, però després de uns segons, se callo el tap, i la segona vegada ja va sortir.

El sol

El primer va ser el de, el got de aigua amb unes gotetes de llet, i si tu el il·luminaves amb una llanterna, te ha de aparèixer un color, se suposa que te, té que aparèixer de primer el color blau, per que el color blau es el primer que se desvia, i toma el seu propi camí, i per això, el mar es de color blau, però a alguns dels meus companys les va aparèixer de color groc, que es el color del  capvespre, i tenia una mica de sentit. 

El segon es el de albedo...El color blanc es el color amb mes albedo, això significa que, el blanc pot bloquejar es pas de la llum, i el dirigeix en una altre direcció, en canvi el negre, es que fa es com atraure la llum, per allò, si estem con roba fosca, en el sol, te escalfaràs, en uns minuts. I el que van prova va ser, omplir dos globus de aire (un blanc i un negre), i van posar la lupa al front del blanc i no passava res, en cavi com el negre, en uns segons va explotar, i això demostra que el blanc te mes albedo, una cosa molt curiosa, perquè si que sabia que el negre, que atrauria la llum, però no sabia que explotaria, y tampoc sabia que existia la paraula albedo.

El tercer es... saben que un CD per unes de les seves bandes, es com de color plata, però quan el reflexa la llum, es pot veure un munt de colors. I aquet experiment es tracta de posar un paper en blanc en un lloc que hi hagi sol, i després sostenir el CD de un costat, i intentar que es reflex un arc de Sant Martí. I es molt curiós, perquè es reflex es en forma de rombe i els color del arc de Sant Martí. 

El quart experiment va ser, el de perquè fa mes fred als pols. I es per la llum del sol te un punt mig, i aquell, es el punt mig de la terra, i la resta de zona se expandeix, perquè la terra es rodona, i no arriba cobrir tot, però encara que no da abast  completament, totes les zones estan cobertes, però com la terra es rodona i el pols estan molt per damunt, la llum que arriba no es la mateixa que en altres zones. I allò lo van provar amb un globus i una llanterna, per poder fer-ho tens que baixar la part de darrera de la llanterna, perquè sinó no fa el efecte que fa el sol. 

La atmosféra

El primer experiment que hem fet va ser el de... primer de tot rebobinem, el aire que respirem un vint present es oxigen, i un setanta present es de nitrogen. Continuen con el que estaven parlant, el primer experiment, va se que en un plat van posar aigua y una espelma encensa, i li hem posat un got per damunt... quan van posar el got es va anar apagant la espelma per que aquella espelma se estava quedant sense oxigen per poder seguir encesa i al apagar-se  va pujar l' aigua un vint present del got, que se  refereix al vint present de oxigen que hi havia.

El segon experiment que van fer va ser...  perdonen por cotar el tema però, per poder posar una cosa a dins de una botella, la botella te que tenir un forat per poder sacar el aire, perquè sinó el aire se queda dins i no podràs ficar-lo  dins. Continuen, que  a una botella, per damunt li posen un embut i plastilina per al voltant per a que no sortí el aire, posen el aigua en el embut i no entrar!!! Hi havia que pensar-lo una miqueta i si con no hi havia sortit el aire no deixava entrar el aigua, y quan van obrir una miqueta la plastilina va sortí tot el aire y va entrar l' aigua.

El tercer experiment va ser... que creies que ja lo sabries, pues no, primer tens que saber algú, si dins de una botella hi ha aire, i tenim que ficar una boleta de paper, te serà difícil fent-lo bufant, perquè no podràs se va contraure el aire. Continuant el nostre professor ens va ensellar una botella con una boleta en la filtre, i anava traient  gent per a que intentes posar a dins la boleta, la gent sempre se li queia , menys a una companya meva que va bufa i va entrar perfectament la boleta i tot allò passa perquè la botella esta molt omplerta de aire y si bufes mes se contrau el aire i no entra la boleta.

Y per últim però no menys important, el quart experiment... (aquesta vegada no te explico res per que farem servi tot el que van dir abans). El professor hems ha mostrat una botella amb un globus dins i anava traient gent per a que intentes omplir el globus, però òbviament tenia truc que era... la botella tenia un forat i depenent de con lo posava, i si tapava el forat o no, se omplia. I el forat servia per sacar el aire que hi havia a dins de la botella i si tapava el forat no podia omplir el globus, en canvi si lo deixava lliure sortia el aire i podies omplir el globus.