VOLAR NO ES CAURE

 Material 

full de paper i tisores

 Procediment 

A. Talla dos quadrats de paper iguals i identifica'ls amb una X i una Y. 

B. Deixa caure simultàniament els dos trossos plans des d'una certa alçada. 

C. Doblega el paper X per la meitat, i torna a deixar caure tots dos. 

D. Doblega el paper Y per la meitat dues vegades i repeteix la caiguda. 

Qüestions 

1. Quin dels dos trossos arriba abans a terra quan fas el que indica l'apartat B? Quan faig l'apartat B, el primer que arribo en el meu cas va ser la Y, pero per logica tenen que arribar els dos a la vegada, ja que pesen el mateix

2. Quin dels dos trossos arriba abans a terra després de fer les instruccions de l'apartat C? I en fer el que diu l'apartat D?   

Apartat C: arriba abans la X

Apartat D: arriba abans la Y

3. Els papers cauen en línia recta? no, el paper és una cosa molt flexible, i és molt fàcil de modificar o moure, llavors les fulles no sempre anaven a caure recte, sempre és com les porti l'aire o l'impuls que tinguin.

Que penso jo?

Primer he pensat en el títol "volar no és Caure" és un títol molt peculear, i pel que jo dedueixo és que volar no va fer que caiguis sempre, sempre hi ha alguna cosa que et elimina intencidad i arribes millor (o si és simbòlic, que a l'intentar-ho, no sempre et sortirà malament).

Ja parlant de les fulles que he llançat, pel que jo he entès, és que entre que feiem mes petita la superfície, el pes es doblava el doble i això feia que caigués més rapid, perquè el pes el portava a terra directe.